La Comissió Jurídica Assessora com a garant de l’autonomia

Abstract

En aquest treball, després de recordar-se la funció de construcció de les institucions bàsiques de Catalunya que s’atribuïa la Comissió Jurídica Assessora durant la Segona República i en el moment en què fou restablerta, s’examina el paper que li correspon en l’actualitat com a òrgan consultiu garant de l’autonomia. S’analitzen les característiques definitòries d’aquesta funció de garantia i s’exposen els aspectes més significatius de la doctrina fixada per la Comissió en el seu exercici, des que elaborà el dictamen sobre el projecte d’Estatut d’autonomia de 1979. Es dedica una particular atenció a la interpretació efectuada per la Comissió del nou sistema de distribució de competències contingut en l’Estatut d’autonomia de 2006.

Sumari: 1. La Comissió Jurídica Assessora com a constructora i garant de l’autonomia. 1.1. La funció de contribució a la construcció de l’autonomia. 1.2. La funció de garantia de l’autonomia. 2. El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora sobre el projecte d’Estatut d’autonomia de 1979. 3. La doctrina de la Comissió Jurídica Assessora sobre el nou sistema de distribució de competències de l’Estatut d’autonomia de 2006. 3.1. Finalitat i instruments de la reforma estatutària del sistema de distribució competencial. 3.2. Les competències exclusives. 3.2.1. La definició de l’exclusivitat en sentit fort i el desplaçament de les bases estatals. 3.2.2. La impossibilitat d’assignar intervencions a l’Estat en les matèries objecte de competència exclusiva de la Generalitat. 3.2.3. La necessitat de respectar la llei catalana prèvia de desplegament de les bases estatals. 3.3. Les competències compartides. 3.3.1. La nova reserva “funcional” de llei continguda en l’incís final de l’article 111 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. 3.3.2. La interpretació ponderada, efectuada per la Comissió, de la reserva funcional de llei per al desplegament de les bases estatals. 3.4. Les competències executives. 4. Final.