De la “Europa de las Regiones” a la Europa con las Regiones

Abstract

L’autor comença per analitzar el procés de transformació que està passant l’Estat-nació a mans del triple fenomen de la globalització, l’europeïtzació i la regionalització. Aquest darrer, a més, es veu clarament afectat pels dos primers i s’ha generat un ressorgiment del neoregionalisme. Pel que fa a la incidència de la Unió Europea sobre les regions, l’autor nega que s’estiguin erosionant les identitats etnoterritorials i considera, per contra, que davant de la manca d’un demos europeu la clau del procés de construcció europea rau en saber combinar les molt diverses identitats que conviuen a Europa. Des del punt de vista de les regions, d’altra banda, l’autor posa de manifest les seves diferències d’interessos i el seu elevat nombre, factors que, entre altres, impedeixen que puguin ser els actors principals de la construcció europea, però no que hi contribueixin. No es tracta tant de parlar d’una Europa de les regions com d’una Europa amb les regions, les quals tindran el seu espai com el tenen els estats, que seguiran essent els principals protagonistes. L’autor, finalment, analitza el paper dels partits nacionalistes subestatals, els límits del Comitè de les Regions com a catalitzador dels interessos regionals, i el pes i les estratègies de les regions a Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit.