La reforma del Estado de las Autonomías: ¿Ruptura o consolidación del modelo constitucional de 1978?

Abstract

En el número 2 de la REAF, el professor Pedro Cruz plantejava l'aprovació de l'aleshores Projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya com a moment inicial d'una transformació en la concepció constitucional de l'Estat autonòmic, fet que el duia a afirmar que l'actual estructura territorial de l'Estat estaria en vies de ser substituïda, més o menys nítidament, per una altra. No estaríem, doncs, davant d'un simple reajustament de l'Estat de les autonomies, sinó davant d'un "altre Estat de les autonomies". En aquest article, això no obstant, es defensa que el que es produeix en l'actualitat és simplement el desplegament del nostre model vigent des dels seus mateixos pressupòsits constitucionals, bo i potenciant-ne els aspectes fins ara més febles, i que, per tant, estem no davant d'una substitució del sistema sinó davant del seu desplegament adequat i natural. Així, el “segon Estat de les autonomies” de què parlava Cruz es concep aquí com una nova etapa del mateix Estat de les autonomies en la qual es concreten aspectes com ara la distribució competencial o el finançament, i es dóna sortida a les noves necessitats de participació de les institucions autonòmiques en les decisions de l'Estat; tot això amb la finalitat de poder construir formes més intenses d'integració política dels ciutadans, en la mateixa comunitat autònoma i en el model constitucional espanyol.