La Ley de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia: Una reflexión desde la perspectiva competencial

Abstract

La Llei de dependència respon a una política social que fins avui entrava dins de les polítiques assistencials, però que a partir d’ara vol entrar dins de les polítiques degudes; és a dir, de les polítiques exigibles en articular-se els drets que s’hi preveuen com a drets subjectius, plenament i perfectament exigibles per les persones a què es reconeixen. La Llei remet a uns desplegaments posteriors que establiran el contingut exacte d’aquests drets, el dibuix final del desenvolupament dels quals suscita molts interrogants. No podem oblidar que les polítiques socials són una competència autonòmica, i que aquesta Llei és una regulació només parcial dels drets de les persones en situació de dependència. Això fa que les virtualitats i les conseqüències pràctiques de la Llei no es puguin establir fins que se’n produeixi el desplegament. Aquest preveu mecanismes de col·laboració interadministrativa el funcionament dels quals pot resultar problemàtic. De les moltes qüestions que deriven de la Llei, aquest article vol referir-se, més limitadament, als problemes competencials, en concret i especialment amb relació a l’art. 149.1.1 CE, però sense oblidar la qüestió clau del finançament i els ja esmentats mecanismes de col·laboració interadministrativa que es preveuen.