Las relaciones entre la Unión Europea y las comunidades autónomas en los nuevos estatutos

Abstract

Tres dècades després d’iniciar-se a Espanya el procés de descentralització territorial i acomplertes ja dues dècades d’integració en les comunitats europees, les reformes dels estatuts d’autonomia que es van emprendre el 2005 han abordat detalladament les qüestions relatives a la participació de les regions espanyoles a Europa. Fins ara no hi ha a Espanya una regulació constitucional i només hi havia com a referència per resoldre els conflictes la jurisprudència del Tribunal Constitucional i alguns mecanismes legals i convencionals de caire molt variat (lleis, convenis multilaterals, acords bilaterals, etc.).

Tot i que es poden distingir enfocaments i estratègies diferents, de caràcter bilateral o multilateral, en els nous estatuts d’autonomia aprovats el 2006 a Catalunya, València, Andalusia, etc., el tractament de la participació de les comunitats autònomes a Europa és força semblant. D’una banda, les clàusules europees dels nous estatuts pretenen consolidar i desplegar els procediments de participació de les regions espanyoles en el Parlament Europeu a través de les assemblees legislatives respectives, en els grups de treball i el Consell de Ministres, en els comitès de la Comissió Europea, davant els tribunals comunitaris, en el Comitè de les Regions o a través de les més variades actuacions que es puguin dur a terme en cooperació interregional europea. I, d’altra banda, s’ha abordat en els nous estatuts la implicació de les comunitats autònomes en l’execució del dret i en l’aplicació de les polítiques de la Unió, en particular, a regular qüestions relatives a la transposició “autonòmica” de normes europees i a millorar la canalització dels fons europeus per part de les administracions autonòmiques.