Competencias ejecutivas y potestad reglamentaria

Abstract

El present treball defensa una tesi –força aïllada en el panorama doctrinal– d’acord amb la qual les competències autonòmiques executives duen implícita la potestat reglamentària substantiva o ad extra, sens perjudici de la potestat de l’Estat de dictar reglaments de desplegament de la seva legislació, una afirmació que es considera vàlida tant en l’etapa dels primers estatuts d’autonomia com en l’etapa actual, presidida per les previsions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006. L’estudi posa en relleu que aquesta mateixa previsió ja fou acollida per la Constitució espanyola de 1931 i que, essent igualment possible a partir d’una interpretació rigorosa de les normes de capçalera de l’Estat autonòmic, fou expressament rebutjada pel Tribunal Constitucional, per mitjà d’una jurisprudència bastida sobre uns arguments particularment febles, quan no del tot erronis. A partir d’aquest bagatge, s’estudien les previsions contingudes en els nous estatuts d’autonomia i s’avaluen els resultats concrets de l’intent de definir el poder reglamentari substantiu com a contingut propi i natural de les competències executives.