La Llei de contractes del sector públic i les competències de la Generalitat de Catalunya sobre contractació: Possibilitats de desenvolupament

Abstract

En aquest article s’analitza, en primer terme, quin és el marc competencial en matèria de contractació que resulta de l’aprovació del nou EAC de 2006, per constatar una efectiva ampliació del sostre de les competències de la Generalitat de Catalunya, tant des de la perspectiva material –amb el reconeixement d’un àmbit d’exclusivitat fins ara inexistent, que conviu amb un altre àmbit de competències compartides–, com des del punt de vista subjectiu, en tant que les competències sobre contractació abasten no només els contractes de l’Administració de la Generalitat, sinó també els de l’Administració local a Catalunya. D’altra banda, s’examina també com ha exercit l’Estat recentment les seves competències mitjançant l’aprovació de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, que inclou la legislació bàsica en la matèria, i es valoren les possibilitats de desenvolupament legislatiu de la Generalitat a partir de les seves competències exclusives i compartides i a la vista del nou marc de l’esmentada legislació bàsica estatal. La tesi principal que es defensa és que existeix un camp d’actuació autonòmic per tal d’aprovar una llei sobre contractes de les administracions públiques catalanes, autonòmica i local, amb una atenció preferent als aspectes d’organització de la gestió de la contractació pública, a determinats apartats del cicle contractual i sobretot a la contractació pública electrònica, que juntament amb la recepció del dret europeu constitueixen els dos grans eixos sobre els que pivota l’evolució del dret de contractes dels darrers anys.