Show simple item record

dc.contributor.authorMilian i Massana, Antoni
dc.date.accessioned2026-02-09T10:47:07Z
dc.date.available2026-02-09T10:47:07Z
dc.date.issued2010-04
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/20.500.14623/1495
dc.description.abstractEn el treball s’estudien les modificacions que ha sofert el règim lingüístic de la Unió Europea d’ençà de l’ampliació de l’any 2004 fins a l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa. Quant a les llengües oficials i de treball, crida l’atenció el reconeixement del maltès i de l’irlandès, en tractar-se de llengües oficials en el conjunt d’un Estat membre que, per garantir la seguretat jurídica, no era imprescindible reconèixer en el si de les institucions de la Unió. Aquest reconeixement, encara que expressa un major respecte per la diversitat lingüística, fa més pregona la desigualtat i la desproporció en el règim lingüístic de la Unió. En relació amb les denominades llengües regionals o minoritàries, l’actitud i les realitzacions han estat ambivalents. La novetat més prometedora consisteix en el reconeixement específic que el Tractat de Lisboa fa en favor de les llengües que, de conformitat amb el corresponent ordenament constitucional, gaudeixen de la condició de llengua oficial en una part del territori d’un Estat membre. De fet, el Tractat compromet la Unió perquè presti una atenció especial a aquestes llengües. En aquest sentit, caldria dotar-les d’un estatus ad hoc, atès que, del conjunt de les llengües regionals o minoritàries, són les més perjudicades per la integració europea.ca
dc.format.extent53 p.ca
dc.language.isocatca
dc.publisherGeneralitat de Catalunya. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Institut d'Estudis Autonòmicsca
dc.relation.ispartofseriesRevista d'Estudis Autonòmics i Federals;10
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/*
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacDret i legislacióca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacDret i legislacióca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacDret i legislacióca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacDret i legislacióca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacDret i legislacióca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacDret i legislacióca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacDret i legislacióca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacPolítica i governca
dc.subject.lemacDret i legislacióca
dc.subject.otherDret lingüísticca
dc.subject.otherUnió Europeaca
dc.subject.otherMultilingüismeca
dc.subject.otherLlibertats comunitàriesca
dc.subject.otherTractat de Lisboaca
dc.subject.otherInstitucions comunitàriesca
dc.titleL’evolució del règim lingüístic en el dret de la Unió Europea. De l’ampliació del 2004 al Tractat de Lisboaca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapca
dc.description.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/