Los convenios de cooperación entre Comunidades Autónomas: marco normativo y propuestas de reforma

Abstract

Aquest estudi conté una anàlisi de la regulació en l’anomenat bloc de la constitucionalitat dels convenis i acords de cooperació entre les comunitats autònomes. Així, s’examina el significat i abast de l’article 145 de la Constitució i el seu desenvolupament estatutari. En aquest sentit, s’analitza també la regulació duta a terme en les últimes reformes estatutàries per posar de manifest que els defectes existents no han estat corregits. El treball analitza les diverses concrecions estatutàries dels sintagmes “gestió i serveis propis” i “comunicació a les Corts”, així com els procediments per formalitzar els convenis dins de la comunitat autònoma. La conclusió és que el sistema és molt rígid i poc funcional, de manera que, des de la perspectiva del federalisme cooperatiu, cal defensar la necessitat d’unes reformes que s’enuncien al final del treball. La cooperació en general, i la cooperació horitzontal en particular (tot i que darrerament s’han fet passos importants en la direcció correcta), continua sent una assignatura pendent de l’estat autonòmic.