La incidencia de la STC 31/2010 en la formulación estatutaria de las relaciones entre la Generalitat de Cataluña y el Estado

Abstract

L’article analitza la incidència de la STC 31/2010 en la formulació estatutària de les relacions entre la Generalitat i l’Estat, i intenta aportar un plantejament equilibrat que, sense negar les disfuncionalitats que pot generar la Sentència i el caràcter regressiu dels seus pronunciaments generals, tingui en compte també la validació que realitza de les tècniques i els mecanismes previstos a l’Estatut en relació amb aquesta matèria. La Sentència segueix, respecte de les relacions Generalitat-Estat, la tònica general: desconfiança i recel davant els preceptes estatutaris, que la porta a fer afirmacions discutibles (com l’apel·lació a una descontextualitzada superioritat de l’Estat) o a incorporar cauteles i referències innecessàries a la salvaguarda de les competències estatals. També estableix alguns límits, no prou explicats i difícils d’articular a la pràctica. Tanmateix, alhora, la Sentència avala la formulació estatutària de les relacions entre la Generalitat i l’Estat, i consolida així un model que es projectarà en el futur sobre l’ordenació jurídica i sobre la dialèctica política que es generi entre tots dos ens.