Estatuto de Autonomía de Cataluña, gobiernos locales y Tribunal Constitucional

Abstract

Aquest article analitza l’impacte de la Sentència 31/2010, de 28 de juny, del Tribunal Constitucional, sobre la regulació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria de govern local. En concret, se centra en les dues qüestions més rellevants: l’atribució de competències a la Generalitat en l’àmbit local i la regulació estatutària de les vegueries. En relació amb la primera qüestió, es parteix d’una exhaustiva anàlisi de l’estat de la jurisprudència del Tribunal Constitucional en la matèria, i, seguidament, s’aprofundeix en el contingut de la regulació estatutària i de la mateixa Sentència. A partir d’aquí, es conclou, en termes generals, que el Tribunal no ha variat les línies fonamentals de la seva jurisprudència, i ha frustrat així l’intent d’incrementar el pes competencial autonòmic dut a terme pel legislador estatutari. Respecte a les vegueries, l’anàlisi se centra en el respecte de l’Estatut a la garantia constitucional de la província. La interpretació del Tribunal Constitucional parteix també aquí del manteniment de la seva jurisprudència tradicional, impedint qualsevol intent de substitució de la província, si bé deixa en mans del legislador català la concreta determinació de la naturalesa de la vegueria. En aquest context, té un interès particular l’estudi de la recent Llei de vegueries, que, segons defensa el text, ha hagut de partir de la identificació entre província i vegueria.