La Sentència 31/2010, reinterpretada. Legislació lingüística, realitat social i política

Abstract

La STC 31/2010, de 28 de juny, avala la constitucionalitat dels articles sobre llengua de l’Estatut, llevat de l’incís preferent de l’article 6.1. Tot i això, el Tribunal porta a la decisió, com a condicionants d’aquesta constitucionalitat, alguns punts dels raonaments jurídics que, sense un estudi aprofundit de la realitat catalana ni un raonament jurídic sòlid, sobre la base de prejudicis ideològics, tendeixen a diluir el deure de conèixer el català i el fet que aquest hagi de ser l’única llengua vehicular i d’aprenentatge a l’ensenyament o pugui ser llengua de comunicació per part de l’Administració. L’article posa en relleu algunes incoherències internes de la sentència i posa en relació els articles “reinterpretats” amb els que no ho han estat, de manera que permet una interpretació segons la qual no cal modificar cap normativa catalana i, en canvi, és exigible un canvi de determinades normes estatals vigents que dificulten l’exercici del dret d’opció lingüística.