Els drets estatutaris de la Sentència 31/2010, de 28 de juny, sobre la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya

Abstract

L’article analitza el pronunciament de la STC 31/2010 sobre els drets previstos a l’Estatut de 2006. Per bé que ha refusat que aquesta opció sigui inconstitucional, la seva fonamentació jurídica resulta incoherent i condueix a una degradació de l’Estatut com a norma jurídica. Per justificar aquesta tesi, s’aporten arguments favorables a la constitucionalitat que estatuts d’autonomia puguin preveure una declaració de drets: la singularitat de l’Estatut davant les altres lleis, el contingut divers de la reserva estatutària i la vinculació dels drets estatutaris a les competències reconegudes per l’Estatut. Seguidament s’analitza el precedent jurisprudencial de la STC 247/2010, relativa a la reforma de l’Estatut de la Comunitat Valenciana. El tercer apartat aborda els elements de continuïtat i els canvis de criteri que la STC 31/2010 presenta respecte de l’anterior, en tant que no resol de forma clara el dilema sobre la naturalesa dels drets (mandats o drets subjectius). Finalment, justifica la feblesa argumentativa de la declaració d’inconstitucionalitat sobre el caràcter vinculat del dictamen emès pel Consell de Garanties Estatutàries sobre les iniciatives legislatives en matèria de drets.