Órdago del Tribunal Constitucional alemán al proceso de integración europea (algo más que una sentencia crítica con el Tratado de Lisboa)

Abstract

L’article analitza les relacions entre el dret de la UE i l’ordenament constitucional intern a la llum de la jurisprudència del Tribunal Constitucional alemany, molt en especial de la sentència de 30 de juny de 2009. Aquesta sentència va permetre la ratificació del Tractat de Lisboa per part d’Alemanya, però va marcar de manera molt més estricta que en l’anterior pronunciament de 1993 sobre el Tractat de Maastricht els límits de la integració europea des de la perspectiva constitucional alemanya. Amb una argumentació basada fonamentalment en el concepte de sobirania i en el principi democràtic de l’article 38 de la Llei fonamental de Bonn, el Tribunal Constitucional alemany es reserva a més la possibilitat d’exercir en el futur un control sobre els actes de la Unió que siguin susceptibles de violar el principi d’atribució expressa de competències (control ultra vires) sense necessitat de plantejar prèviament una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE. Encara que aquesta possibilitat no s’ha materialitzat en la primera ocasió en la qual el Tribunal Constitucional alemany ha tingut ocasió de pronunciar-se en un cas concret (assumpte Honeywell), la sentència provoca importants dubtes a propòsit del necessari diàleg judicial entre aquest Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la UE, així com de les possibilitats de desenvolupament futur de la Unió.