Distribució de competències i reformes estatutàries. Un estudi comparat del sistema de distribució de competències en els estatuts reformats i els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny

Abstract

L’article compara la redacció dels estatuts d’autonomia reformats en allò que afecta a la definició general de competències i a les tècniques de distribució de competències. L’anàlisi dels diversos preceptes permet constatar que els estatuts de Catalunya, Andalusia i Aragó presenten fórmules dirigides a modular la definició funcional de competències que, en el cas català, han de ser interpretades segons la doctrina emanada de la STC 31/2010, de 28 de juny, doctrina que eventualment també té efectes en la comprensió dels estatuts d’Andalusia i Aragó. Els altres estatuts reformats (València, Illes Balears, Castella i Lleó, Extremadura i Navarra), sens perjudici d’algun element de definició sobre l’estructura competencial (més accentuats en el cas extremeny), no s’allunyen en aquest punt del sistema anterior a les reformes estatutàries, sigui perquè la reforma ha mantingut la lògica del model anterior, sigui, com en el cas de Navarra, perquè no s’ha modificat la redacció dels preceptes relatius a la distribució competencial. El treball es tanca amb una matèria competencial concreta d’anàlisi, els col·legis professionals, per concloure que la temptativa de modificar la tècnica general de distribució competencial en alguns estatuts com el català pràcticament no té incidència en relació amb l’activitat normativa de l’Estat i amb la capacitat de decisió d’una comunitat autònoma en un àmbit específic.