La cooperación intergubernamental en el Estado autonómico: situación y perspectivas

Abstract

L’existència de relacions de cooperació és, como ben aviat va proclamar el Tribunal Constitucional, quelcom consubstancial a l’Estat autonòmic. Tot i així, a Espanya, la cooperació entre els diferents poders territorials ha estat escassa, qualitativament i quantitativa. Durant molt de temps, les relacions intergovernamentals van pivotar sobre els mecanismes de cooperació sectorials, formalitzats legalment o estatutària, i van ser les conferències sectorials i els convenis bilaterals de col·laboració, en l’àmbit vertical, i els convenis de cooperació entre comunitats autònomes, en el àmbit horitzontal, els instruments cooperatius més importants. Tanmateix, coincidint amb l’últim procés de reformes estatutàries, s’han incorporat a la praxi política espanyola nous mecanismes de cooperació de caràcter general, com ara la Conferència de Presidents i la Conferència dels Governs de les Comunitats Autònomes. Aquest article se centra en l’estudi dels diferents instruments que s’han institucionalitzat per complir amb el principi de cooperació intergovernamental, analitzant els resultats obtinguts i determinant les dificultats que cal superar per consolidar-se i contribuir a aconseguir un funcionament més coherent i eficaç de l’Estat autonòmic.