Competències de la Generalitat de Catalunya sobre regulació i convocatòria de consultes populars

Abstract

L’article analitza les competències de la Generalitat sobre regulació i convocatòria de consultes populars. Primerament, s’ofereixen arguments de caire teòric, històric i comparat perquè el Tribunal Constitucional interpreti expansivament la Constitució per permetre a les Comunitats autònomes caminar folgadament vers la democràcia participativa. L’article traça una doctrina de competències compartides Estat-Generalitat en relació amb la regulació de les consultes populars referendàries (reservant l’autorització a l’Estat) i una competència exclusiva de la Generalitat de regulació i convocatòria de consultes no referendàries. Així, s’argüeix la constitucionalitat de la Llei catalana 4/2010 de Consultes Populars per via de Referèndum. Es tracta l’autorització estatal de les consultes referendàries. Es constata la paradoxa entre l’absència de límits materials a la reforma constitucional espanyola segons el propi Tribunal constitucional (inclús pel que fa als confins de l’Estat o el reconeixement d’un hipotètic dret de secessió) i la impossibilitat de consultar a la ciutadania sobre qüestions que requereixin una reforma constitucional. Finalment, es defensa que l’article 87.2 de la Constitució és la clau de volta per legitimar jurídicament la competència de la Generalitat per formular una consulta popular per a un nou pacte fiscal o una consulta de caire sobiranista.