Rethinking Sovereignty. Independence-Lite, Devolution-Max and National Acommodation

Abstract

L’autodeterminació nacional no implica necessàriament independència. Molts moviments nacionalistes en la història d’Europa han necessitat una contínua associació amb l’Estat amfitrió. D’altra banda, alguns partits no nacionalistes han adoptat ocasionalment diverses formes de descentralització. Això ha obert la porta a propostes a mig camí entre els dos extrems, en forma d’”independència mínima” o “desconcentració màxima”, que donarien als països control sobre la política nacional. Les propostes sobre aquestes línies s’han presentat al Quebec, a Catalunya, al País Basc i a Escòcia, propostes que permetrien a les nacions sense estat aconseguir compromisos socials i econòmics, si bé no els donaria control sobre la política macroeconòmica. Es tracta de propostes que impliquen una relació bilateral amb l’Estat. Aquestes propostes no han trobat el favor de les majories estatals, i els debats recents s’han caracteritzat per afirmacions de sobirania en la línia més tradicionalista i en absoluta discordança amb un món cada cop més interdependent.