La reserva de la Ley Orgánica del Poder Judicial (art. 122 CE): Un controvertido título competencial en la jurisprudencia constitucional

Abstract

En aquest treball s’analitza críticament la manera en què el Tribunal Constitucional ha anat concebent la reserva de la Llei Orgànica del Poder Judicial (art. 122 CE), especialment quan aquesta es refereix a matèries que no són subsumibles en la competència que en relació amb el Poder Judicial correspon a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.5a CE). A través de l’anàlisi de la jurisprudència del Tribunal Constitucional que s’inicia en la STC 56/1990 i culmina en la STC 31/2010, es conclou que el TC atorga a aquesta reserva de Llei Orgànica una naturalesa competencial que no li correspon, a la vegada que interpreta d’una manera exageradament generosa la llibertat de configuració que correspon aquí al legislador orgànic, tot això en detriment de l’àmbit de decisió que, d’una altra manera, podria correspondre a les CA a través dels seus estatuts d’autonomia. Això, a més, s’emmarca en una determinada concepció del Poder Judicial i de la seva articulació competencial més pròpia d’un Estat centralitzat que de l’actual Estat de les autonomies.