La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya durant el període 2007–2012. Impacte i virtualitat de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’autonomia de Catalunya

Abstract

En l’actual context de crisi econòmica i financera, les restriccions pressupostàries del sector públic afecten severament la provisió d’infraestructures. A més, alguns territoris dinàmics econòmicament, com Catalunya, en resulten doblement afectats, perquè la inversió de l’Estat ha sigut, de mitjana, inferior a la seva contribució al PIB estatal (un 5,5% en el període 1995-2009), de manera que aquesta «infrainversió» ha penalitzat el seu creixement econòmic. En aquest sentit, la disposició addicional tercera (DA 3a) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), destinada a garantir temporalment un percentatge d’inversió de l’Estat en aquesta Comunitat, hauria pogut servir per mantenir i fins ampliar la capacitat de generació de riquesa i compensar la manca d’inversió acumulada en estoc de capital públic estatal dels últims anys. Tanmateix, això no ha estat així perquè, tot i la metodologia adoptada normativament i acordada bilateralment entre l’Estat i la Generalitat per al període 2007-2011, l’anàlisi de les dades d’execució pressupostària revelen el seu incompliment i la necessitat de revisar-la en el marc del nou sistema de finançament a partir de 2013.