Deporte, relaciones internacionales y comunidades autónomas: Un análisis al hilo de la reciente jurisprudència constitucional

Abstract

Aquest treball realitza una anàlisi de les sentències 80/2012 i 110/2012 del Tribunal Constitucional. Dotze anys després del seu plantejament es resol sobre les competències en l’àmbit internacional de les comunitats autònomes en matèria d’esport. Tot i ser una competència assumida en els estatuts català i basc, el Tribunal Constitucional resol creant una nova matèria competencial constituïda per l’activitat esportiva internacional. Per fer-ho es basa en tres criteris, el caràcter supraautonòmic de l’actuació, l’interès general i el principi de territorialitat. Aquesta vertadera creació d’una nova matèria competencial per la jurisprudència constitucional es compensa autonòmicament mitjançant una sentència interpretativa que salva les dues normes impugnades, que havien donat origen al pronunciament del Tribunal. Les sentències resolen de tal manera que s’impedeix la creació d’un sistema d’ordenació de l’esport que tingui en compte el fet autonòmic. Certament no és funció del Tribunal Constitucional crear aquest sistema, però la forma de pronunciar-se a favor de l’Estat fa que la possibilitat de construir un model d’organització de l’esport federat que tingui en compte l’estructura autonòmica de l’Estat sigui pràcticament nul·la.