La contribució del Parlament al procés de consolidació i desenvolupament de l'autogovern de Catalunya i a la defensa de la seva identitat nacional

Abstract

Amb l’objectiu de precisar la contribució del Parlament de Catalunya a la consolidació i desenvolupament de l’autogovern i a la defensa de la identitat nacional de Catalunya, aquest article analitza les resolucions, mocions i declaracions adoptades pel ple i per les comissions parlamentàries des del restabliment del Parlament l’any 1980 fins el gener de 2013 en relació a quatre qüestions fonamentals: l’ampliació i millora de la qualitat de les competències i l’establiment d’un sistema de finançament just per a Catalunya; la reivindicació del dret a l’autodeterminació o “dret a decidir”; la defensa del reconeixement de Catalunya com a nació i la del català com la seva llengua pròpia. Pel que fa a la primera qüestió, el treball constata l’antiguitat i permanència de la reivindicació i les seves diverses fases, des de les propostes de relectura, fins a la necessitat d’establir un nou marc constitucional, passant per les propostes de reforma estatutària i pacte fiscal. També en relació a la defensa del dret a l’autodeterminació s’observa la persistència de la seva reivindicació, en 11 resolucions que tenen el seu origen en les dels anys 1989 i 1991, i l’evolució del seu contingut des de les primeres que és limiten a proclamar l’existència d’aquest dret sense reclamar-ne el seu exercici fins a les darreres que declaren obert el procés adreçat a fer-lo efectiu. En tercer lloc s’analitzen els intents fallits d’assolir el reconeixement per part de l’Estat espanyol del caràcter nacional de Catalunya i de la plurinacionalitat de l’Estat. Finalment, es constata que el major nombre de resolucions del Parlament al llarg dels 33 anys analitzats fan referència a la defensa del català, entès com a llengua pròpia de Catalunya –fet finalment negat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de 2006– i element essencial de la identitat catalana.