Federalisme judicial i distribució de competències en matèria d'Administració de justícia a Suïssa

Abstract

L’objectiu principal d’aquest article és aprofundir en el coneixement i difusió d’un concepte encara poc conegut a casa nostra: el federalisme judicial. Per fer-ho, l’autor estudia el cas de Suïssa, d’especial interès tenint en compte que es tracta d’un Estat federal, plurinacional, multilingüe i multiconfessional des de l’any 1848. La Constitució federal helvètica contempla la distribució de competències en matèria d’Administració de justícia, donant als cantons plena discrecionalitat per crear consells de justícia d’àmbit cantonal i regular l’organigrama judicial dins dels seus territoris, si bé en els darrers anys s’ha produït una tímida onada centralitzadora que, per exemple, ha acabat amb l’atribució a la Confederació d’una competència històrica dels cantons en matèria de dret processal civil i penal. Amb tot, es tracta d’un model de federalisme judicial en el que la participació del cantons és fonamental, tant en la determinació del organigrama judicial, com en el sistema d’elecció dels jutges i el respecte a les diferents llengües oficials en seu judicial. Lògicament, certs extrems d’aquest model no són importables a casa nostra sense una reforma prèvia del text constitucional. Això no obstant, el coneixement d’aquest model, eficient i exitós d’acord amb la doctrina majoritària suïssa, pot resultar d’especial interès en un eventual escenari futur de reforma del sistema judicial.