Immigració i repartiment competencial en estats descentralitzats. Una comparació entre els casos espanyol i italià

Abstract

El plantejament restrictiu de la STC 31/2010 respecte de les possibilitats reguladores de les comunitats autònomes en matèria d’immigració situen el punt de partida d’aquest treball. La idea de fons és que, davant el fre al desenvolupament competencial que imposa la sentència, resulta necessària una aproximació comparada amb altres experiències per tal d’ampliar el debat i remoure els obstacles que dificultin una major implicació autonòmica en la regulació dels assumptes que afecten la integració social de les persones. En relació amb el cas italià, el text aborda l’evolució de la conflictivitat competencial en matèria d’immigració entre Estat i regions i abans i després de la reforma constitucional de 2001, quan es realitza una profunda reforma dels títols competencials continguts al Títol V. De manera específica, s’analitza una conflictivitat que ha estat especialment intensa pel que fa a les possibilitats de la legislació regional a l’hora de configurar el contingut dels drets de les persones immigrades, en ocasions ampliant el contingut o destinataris previstos per la normativa estatal, i en d’altres restringint les possibilitats d’exercici. El text mira de subratllar de quina manera la distribució competencial en matèria d’immigració, tant en el cas espanyol com en l’italià, es troba determinada per la manera d’entendre la naturalesa del fenomen migratori i del marc de convivència que es vulgui construir, que jurídicament parteix del règim de titularitat i exercici dels drets constitucionals.