Competències autonòmiques en matèria de justícia: Estat de la qüestió

Abstract

L’article examina les competències autonòmiques en matèria de justícia, a partir de l’evolució normativa i jurisprudencial de les darreres dècades i de l’anàlisi dels títols competencials actualment vigents. La CE va atribuir a l’Estat competència exclusiva en l’Administració de justícia, però la majoria d’estatuts van incloure competències en la mateixa matèria. L’any 1990 el TC va resoldre aquesta aparent contradicció, en diferenciar l’Administració de justícia en sentit estricte i els mitjans personals i materials que estan al seu servei, àmbit en el qual es projecten la major part de les competències autonòmiques, si bé amb importants límits. L’EAC de 2006 va intentar superar aquests límits, sovint, però, amb explícita subjecció a la LOPJ. Aquesta subjecció a la LOPJ constitueix l’argument principal de la STC 31/2010 per rebutjar la inconstitucionalitat de les normes estatutàries atributives de competència, i els pronunciaments més recents del TC semblen no tenir en compte els nous títols competencials de l’EAC. Un increment significatiu de l’àmbit competencial en la matèria només s’aconseguirà, doncs, mitjançant la reforma de la LOPJ, i, des d’una perspectiva més àmplia, mitjançant una reforma constitucional que alteri l’actual estructura unitària del poder judicial.