“Dividing sovereignty”: Federalismo y republicanismo en la teoría política de James Madison

Abstract

Aquest article mostra la connexió interna i conceptual en el pensament de Madison entre (1) el republicanisme, centrat en el control popular, l’opinió pública i el protagonisme de “the people themselves” i el disseny institucional d’un sistema parlamentari amb supremacia del legislatiu, així com la cultura política que fa possible la república en un país extens, i (2) el federalisme, entès com a solució republicana d’equilibri i síntesi d’autogovern i govern compartit, unitat i diversitat. Així, l’antagonisme teoricopolític fonamental de l’època se substancia entre Madison ì Hamilton, i no entre Madison i Jefferson. Aquests es troben, des de les respectives posicions, molt a prop en els seus temors sobre les conseqüències antirepublicanes i centralistes de la “commercial society” i el “vigor of government” defensats per Hamilton i l’obert menyspreu d’aquest últim per la república, els drets dels estats i, fins i tot, la divisió de poders. Serà precisament la proximitat teòrica i política de fons entre Madison i Jefferson pel que fa tant a la idea d’Estat com a la de nació americans la que estarà a la base de la creació, entre la primera i la quarta legislatura, del partit republicà, que s’oposarà a la “consolidation” centralista i presidencialista de la Unió, i que generarà el naixement del sistema de partits nord-americà.