El alcance de las competencias estatales y autonómicas en materia de expropiación forzosa

Abstract

Aquest treball analitza l’abast de les competències estatals i autonòmiques –amb especial referència a Catalunya– en matèria d’expropiació forçosa a partir de l’anàlisi de les previsions constitucionals i estatutàries i de la jurisprudència constitucional. Malgrat que la CE atribueix a l’Estat la competència de “legislació sobre expropiació forçosa”, la jurisprudència constitucional, més enllà de la funció estrictament executiva, ha reconegut algunes competències autonòmiques en la matèria. Aquestes competències recauen fonamentalment sobre dos aspectes: la definició legal dels supòsits en què és procedent utilitzar l’expropiació mitjançant la declaració de la causa expropiandi, en àmbits sectorials de competència autonòmica; i la possibilitat de creació i regulació d’òrgans propis de valoració a efectes de la fixació del preu just. En el cas específic de Catalunya, les possibilitats obertes per l’article 159.4 del nou EAC –dedicat a les competències sobre expropiació forçosa– i, en particular, la pretensió inicial d’ampliar des d’una perspectiva funcional les competències de la Generalitat en aquest àmbit, amb la incorporació de la potestat reglamentària ad extra como a conseqüència de la clàusula general que defineix les competències executives (art. 112), ha quedat frustrada amb la Sentència del TC 31/2010, de 28 de juny.