La realitat de l’Estat autonòmic reflectida en les sentències del Tribunal Constitucional 130/2013 i 135/2013, relatives a la Llei general de subvencions

Abstract

L’article analitza les sentències del Tribunal Constitucional 130/2013, de 4 de juny, i 135/2013, de 6 de juny, relatives a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, amb la finalitat de posar en relleu fins a quin punt aquelles sentències reflecteixen alguns dels aspectes nuclears del funcionament de l’Estat de les autonomies, com ara la irrellevància dels estatuts d’autonomia, les duplicitats i la concurrència competencial, el factor econòmic com a fonament de les més variades decisions i polítiques estatals, la delimitació de les competències estatals a partir de criteris aliens al repartiment competencial –com és l’interès general o les finalitats constitucionals a què han de tendir les polítiques públiques–, i, en darrer lloc, l’adaptabilitat de la doctrina constitucional a les actuacions de l’Estat. Arran de l’anàlisi d’aquests punts, l’article arriba a la conclusió que l’Estat autonòmic, en la seva formulació actual, està esgotat per a qualsevol comunitat territorial que cerqui en el règim de descentralització política una resposta que satisfaci plenament els seus desitjos d’autogovern.