El “Dret a Decidir” i els valors fundacionals de la Unió Europea

Abstract

La Unió Europea recull a l’article 2 TUE els valors fundacionals comuns de la mateixa Unió i dels estats que la integren, el compliment dels quals és condició indispensable per pertànyer a la Unió i també per romandre-hi. Aquests valors tenen naturalesa estructural i els seus efectes es projecten sobre les competències i el dret europeu i també sobre l’àmbit intern dels estats. A partir d’aquesta premissa, la hipòtesi de treball d’aquest article és la de determinar com aquests valors poden comprometre l’actuació dels estats en el tractament polític i jurídic d’un procés de secessió territorial interna i en quina mesura el compliment dels valors fundacionals (especialment els de democràcia, legalitat i respecte dels drets de les minories) pot condicionar aquest capteniment. En concret, l’article analitza, d’acord amb el significat i els efectes que caldria donar als valors esmentats, si es respecta la seva integritat quan un estat, en aquest cas l’Estat espanyol, nega sistemàticament la possibilitat de fer un referèndum consultiu o una consulta sobre el futur polític de Catalunya en contra de la voluntat democràtica expressada majoritàriament i de manera reiterada, emparant aquesta negativa només en una lectura restrictiva i formalista de la legalitat interna. L’article també compara aquesta situació amb la d’altres escenaris internacionals i valora les conseqüències polítiques i jurídiques que podria tenir des de la perspectiva europea, considerant els esforços de les institucions comunitàries en els darrers anys per establir mecanismes d’alerta i precursors per evitar amenaces a la integritat dels valors fundacionals.