Constitucionalizar la secesión para armonizar la legalidad constitucional y el principio democrático en estados territorialmente descentralizados como España
Tipo de documento
Artículo
Versión del documento
Versión publicada
Resum
Aquest article es proposa analitzar la constitucionalització d'un procediment de secessió com a via per conciliar la funcionalitat del respecte a la legalitat constitucional i al principi democràtic en el moment de donar solució al secular debat territorial espanyol. La principal raó per a això rau en el bloqueig del debat territorial en l'Estat pluriètnic espanyol i la visió del dret a la secessió com un mecanisme que el mateix sistema jurídic pot introduir per reforçar l'eficàcia normativa de la Constitució espanyola, amenaçada pels moviments separatistes. Atès que la funció de la reforma constitucional és coadjuvar a la preservació de l'existència diferenciada de l'ordenació jurídica, donant una via d'expressió jurídica a la voluntat del poder constituent originari sota la forma de poder constituent-constituït, i tenint en compte sobretot que en el nostre sistema legal no hi ha límits materials absoluts a la reforma de la Constitució espanyola, i en particular a la unitat nacional, es podria introduir aquest dret a la secessió a través del procediment agreujat de reforma constitucional de l'art. 168. La hipotètica clàusula constitucional de secessió, que hauria d'estar d'acord amb els principis estructurals que mantingui el sistema constitucional, tindrà per objecte canalitzar el dret a l'autodeterminació externa de les entitats territorials en les quals s'organitza l'Estat espanyol, en el dia d'avui les comunitats autònomes, permetent-los mitjançant la seva decisió unilateral posar fi a la vigència de la Constitució al territori que inclouen. I s'articularà a través d'un procediment amb dues fases decisives: una d'iniciativa per majoria qualificada dels representants parlamentaris de les entitats territorials que optin a la secessió, i una altra de decisòria per majoria qualificada dels electors de l'esmentada entitat territorial, separades per una fase intermèdia de negociació de dos anys en la qual l'entitat territorial secessionista i l'Estat matriu haurien de negociar una alteració del marc constitucional com a alternativa per evitar la secessió i els concrets termes de la secessió.Autor/a
Lengua
Castellano
Publicado por
Generalitat de Catalunya. Institut d'Estudis Autonòmics
Fecha de publicación
2015-10Extensión
48 p.
Colección
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals; 22
Materias (LEMAC)
Palabras clave
Citación recomendada
Esta citación se ha generado automáticamente.
Documentos para descargar
340.9Kb
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
Derechos
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Ítems relacionados
Mostrando ítems relacionados por Título y Materia.
-
Estado Autonómico y Poder Judicial
Borrell Mestre, Joaquín (2002) -
El principio constitucional de solidaridad interterritorial en España y en Alemania: Aplicación y límites
Vega García, Alberto (2014-10)El present estudi analitza l’aplicació del principi constitucional de solidaritat interterritorial a Espanya i a Alemanya centrant-se en la qüestió dels seus límits. Inicialment es presenta el cas ... -
Principi democràtic i justificació constitucional del dret de decidir
Vilajosana, Josep Maria (2014-04)En aquest treball l’autor defensa que el dret de decidir, entès com a la possibilitat de fer una consulta als catalans sobre el seu futur polític, no és contrari a la Constitució. La raó principal és ...





