Modificaciones constitucionales en Bélgica. La sixième réforme de l'Etat : Un proceso en marcha
Document Type
Article
Document version
Published version
Resum
La sisena reforma de l'Estat a Bèlgica s'ha desenvolupat a partir de la firma de l'acord titulat "Un Etat fédéral plus efficace et donis entités plus autonomes", més conegut com a "Accord du papillon". Després d'una de llarga crisi institucional, la negociació entre els principals partits belgues (sense els nacionalistes flamencs) va semblar el camí més adequat per assegurar la formació del govern i permetre l'inici d'una nova època de reformes que, fins ara, s'ha desenvolupat en dues etapes, el 2012 i el 2014, a través d'actes de naturalesa legislativa i constitucional alhora, entre els quals en destaquen dos. La sisena reforma de l'Estat defineix les bases per a la divisió de la circumscripció Bruxelles-Hal-Vilvorde. En segon lloc, amb aquesta reforma s'ha impulsat la revisitació del bicameralisme belga. Recentment, l'afany reformista belga dels últims anys ha anat disminuint. Les causes cal buscar-les, probablement, en els resultats de les últimes eleccions. Però previsiblement es tracta només d'un desinterès contingent i temporani: a Bèlgica sempre és tot una mica més complicat del que sembla, de manera que l'última paraula mai no està dita.Author
Language
Spanish
Publisher
Generalitat de Catalunya. Institut d'Estudis Autonòmics
Publication date
2015-10Extension
30 p.
Collection
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals; 22
Subject (LEMAC)
Keywords
Recommended citation
This citation was generated automatically.
Documents to download
225.5Kb
This item appears in the following Collection(s)
Rights
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Related Items
Displaying related items by Title and Subject.
-
Monolingüisme oficial en estats lingüísticament heterogenis. El cas de l’Estat català independent
Branchadell, Albert (2015-04)L’objectiu d’aquest article és doble. En primer lloc, volem donar una ullada al règim lingüístic dels estats lingüísticament heterogenis d’Europa que s’han independitzat des de la caiguda del Mur. Més ... -
Què són polítiques lingüístiques justes? Els paradigmes actuals de la justícia lingüística
Morales-Gálvez, Sergi; Riera Gil, Elvira (2019-12)En el marc de la teoria o la filosofia polítiques, les teories de la justícia lingüística s’ocupen d’establir principis amb vocació d’universalitat per determinar què són polítiques lingüístiques justes ... -
Informe sobre el marge de què disposa la Generalitat per establir polítiques públiques en l’àmbit del comerç interior
Institut d'Estudis de l'Autogovern (2016-04-21)





