Il pendolo del “Federalismo all’italiana” e la proposta di riforma costituzionale del Governo Renzi

Abstract

Aquest article vol proporcionar la clau per entendre els elements legals i reguladors del regionalisme italià, amb especial referència a la reforma constitucional del 2001 i el projecte de reforma constitucional que s’ha sotmès a consideració del Parlament el 2015. L'assaig recorre a la figura del pèndol com a instrument que pot oscil·lar entre dos extrems: autonomia local i estat centralitzat. El regionalisme italià en aquests darrers anys ha pres posicions diverses en el recorregut del pèndol, exactament com un pèndol ho faria, però sempre amb moviments sobtats que han restat estabilitat al sistema. L’article se centra especialment en l'evolució de l'autonomia regional tant des del punt de vista formal (la Constitució) com substantiu (la jurisprudència constitucional i l’aplicació institucional). Avui les regions italianes sembla que sofreixen un procés de doble erosió competencial: per una banda, el paper creixent de la Unió Europea, les restriccions pressupostàries i l'enfortiment resultant per als poders de l'Estat; per l'altra, l'enfortiment de les ciutats metropolitanes. Podem dir que després d'un període curt de reformes que han reforçat la política d'autonomia regional, durant els 5 anys passats, ara la perspectiva és completament contrària i, si s'aprova la reforma constitucional, les regions italianes perdran molta de la seva autonomia. L’article pretén assenyalar alguns factors estructurals com a causes del debilitament del regionalisme italià, com per exemple la reduïda mida i població de les administracions locals. A més a més, després de la reforma constitucional del 2001, han estat poques les regions que han aprovat legislació en les noves àrees competencials, mentre que moltes regions han continuat desenvolupant les seves activitats de naturalesa fonamentalment administrativa, deixant de banda el seu paper com a legisladors.