La Costituzione italiana delle minoranze linguistiche tra principi consolidati, riforme mancate e prossime sfide

Abstract

L'article tracta la qüestió de la protecció de les minories lingüístiques en l'ordenament jurídic italià, a la llum de l'evolució normativa i la jurisprudència constitucional. Un cop fetes unes notes històriques, l'aportació se centra en la disciplina constitucional i en el règim de protecció asimètric atorgat, almenys fins al 1999, a les minories lingüístiques reconegudes i "superprotegides", d'una banda, i a les no reconegudes i pràcticament ignorades pel legislador estatal, de l'altra. La Llei 482/1999 va desenvolupar l'art. 6 de la Constitució, enumerant les minories lingüístiques històriques dignes de protecció i identificant una sèrie de drets lingüístics. La Llei 482/1999 va ser examinada en diverses ocasions pel Tribunal Constitucional, que va confirmar l'enfocament restrictiu de l'autonomia autonòmica, però alhora va suggerir la possibilitat que el legislador estatal ampliï les normes de protecció lingüística en el futur a subjectes diferents de les minories lingüístiques històriques. En conclusió, el tema de la protecció de les minories s'emmarca en el context més ampli dels reptes imposats pels creixents fluxos migratoris i les necessitats d'internacionalització.