Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades

Abstract

El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la noció de règim lingüístic com a conjunt de llengües oficials i la posem en relació amb tres nivells administratius (estatal, regional i municipal). En segon lloc, defensem el postulat segons el qual el règim lingüístic d’un territori és independent del seu nivell d’autogovern: a Europa hi ha regions autònomes i unitats federades monolingües i plurilingües de la mateixa manera que hi ha estats monolingües i plurilingües. En tercer lloc, defensem el postulat segons el qual els territoris lingüísticament heterogenis tendeixen a tenir règims plurilingües, i també l’il·lustrem amb exemples del context europeu. En quart lloc, abordem el règim lingüístic dels municipis i explorem com es produeix la tria de règim lingüístic a escala municipal. I finalment formulem una proposta sobre el règim lingüístic de Catalunya, sigui quin sigui l’estatus polític de Catalunya (regió autònoma, unitat federada o estat independent). Aquesta proposta descarta el monolingüisme al nivell “central” però introdueix la possibilitat d’implantar-lo en municipis lingüísticament homogenis, en la línia del que fan democràcies avançades del continent europeu.