Crisis, Opportunities, and Consociational Federalism: Reassessing Lijphart’s Work After Half a Century of Consociationalism

Abstract

Fa mig segle, el politòleg neerlandès Arend Lijphart va elaborar el concepte de democràcia consociacional (o consociacionalisme). La seva teoria tenia com a objectiu principal explicar com les societats dividides podien ser políticament estables, però després es va utilitzar com un intent normatiu de proposar un marc institucional per als acords de repartiment del poder en contextos plurals. Per a Lijphart, aquest marc s'ha d'utilitzar per abordar la "crisi" estructural que s'albira a les societats dividides, una crisi que resulta de les relacions majoria-minoria(es). El concepte de consociacionalisme, quan es combina o es fusiona amb el federalisme, esdevé federalisme consociacional, un model que pot servir tant com a eina pràctica com a teoria normativa per estudiar i comparar les societats dividides. Aquest és l'exercici en què ens vam dedicar, comparant com Bèlgica, Suïssa i Canadà han desenvolupat estructures i pràctiques impregnades de federalisme consociacional. La nostra conclusió és que, tot i que no són necessàriament tres democràcies consociacionals, aquestes tres federacions han implementat mecanismes de cohesió i col·laboració. Així doncs, el consociacionalisme sembla ser un remei valuós per a la crisi de les societats dividides, un principi rector en la seva recerca d'estabilitat, cohesió i bon govern.