El autogobierno de Cherán K’eri en la defensa del territorio

Abstract

El 2011, la comunitat de Cherán va realitzar un aixecament “per la defensa del bosc i de la vida”, com a resposta al saqueig dels seus boscos comunitaris per grups criminals i la violència cap a la seva població. Aquest procés va derivar en el reconeixement per via jurisdiccional del seu dret a governar-se per usos i costums, de conformitat amb els drets humans de lliure determinació i autonomia reconeguts als pobles indígenes, que obre diferents interrogants en relació amb l'exercici, la concepció i la construcció d'aquests drets. Com es concep l'autonomia des dels subjectes polítics mateixos? Sota quines maneres es concreta i com es relaciona amb l'Estat i/o altres actors territorials? Per aquest cas, han estat fonamentals l'exercici duna democràcia directa que permet la discussió pública sobre l'ús dels recursos i la creació d institucions pròpies, inclosos cossos armats per a la seguretat ciutadana i la vigilància dels boscos. Així mateix, hi ha una entesa del poder com a part d'una ètica i política dins de la seva cosmovisió p’urhépecha. En el cas de Cherán és una autonomia de iure que acompanya un procés comunitari, dins de la seva pròpia història i amb diferents repertoris de confrontació.