Adaptación y dinamismo interno en las formas de autogobierno indígena: La comarca de Gunayala (Panamá) como ejemplo

Abstract

Aquest article descriu l'especificitat històrica, política i ontològica d'una de les autonomies indígenes de jure més antigues del planeta: la comarca de Gunayala (abans anomenada Sant Blai) a Panamà. A partir de les dades obtingudes després d'un treball etnogràfic de llarg recorregut (2000-2019), s'hi aborden vuit grans eixos que estructuren les negociacions al voltant de l'autonomia: la defensa territorial, el turisme, els grans projectes d'inversió, els mitjans de comunicació, l'educació bilingüe intercultural, la propietat intel·lectual de coneixements i expressions culturals tradicionals, la seguretat. Tot i això, la centralitat d'aquests temes en els processos de negociació política amb l'Estat panameny i els agents transnacionals no ha de ser entesa com una adaptació al món dels wagues (no indígenes). Tal com es mostra a l'última part de l'article, en la construcció i concepció de l'autonomia hi conviuen elements de diferents ordres ontològics que confereixen a la comarca un gran dinamisme intern i que no han de ser ignorats.