Els drets estatutaris: balanç de (quasi) dues dècades

Abstract

La innovació que representà incloure en un estatut d’autonomia un catàleg de drets socials, participatius i lingüístics, amb potencials garanties normatives i processals, i el fort desplegament del legislador català en aquesta matèria, podia fer presagiar que el títol I de l’Estatut havia de constituir una palanca de reforçament de l’estatus de la ciutadania de Catalunya. Però, la dependència absoluta de la majoria d’aquells drets de la llei, la manera com s’acarà la crisi econòmica de finals dels anys 2000, les “noves competències concurrents” de l’Estat sobre drets socials, i la manca de desplegament de les seves garanties processals han fet perdre possibilitats al potencial que inicialment podia tenir un catàleg de drets estatutari. Tanmateix, el potencial segueix existint i encara queda camí per recórrer (clàusula d’irreversibilitat, principi de major eficàcia o previsió d’un procediment especial per a la seva defensa).