Nació, nacionalitat, Constitució i dret a l’autogovern

Abstract

Aquest article tracta de la definició de Catalunya com a nacionalitat en l’Estatut d’autonomia de 2006, a partir del reconeixement del dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que conté l’art. 2 CE. Analitza el sentit que té aquest reconeixement de les nacionalitats a la Constitució espanyola, per primera vegada en el constitucionalisme espanyol, i el contingut del dret a l’autonomia que els reconeix, que es diferencia de l’autonomia de les comunitats autònomes. Finalment, inclou algunes consideracions sobre el fonament del dret a l’autogovern de les nacionalitats, i específicament de Catalunya, discuteix que sigui només de caràcter intern, basat en la Constitució.