La modificació de la normativa reguladora de la llengua en l’ensenyament per donar resposta a la sentència del TSJC de 16 de desembre de 2020
Ver/Abrir
Fecha de publicación
2022-04-01Resumen
Com és ben conegut, els fonaments del model lingüístic educatiu a Catalunya van quedar fixats, per ampli consens, a la Llei de normalització lingüística de 1983. El primer pilar és la conjunció lingüística, que exclou l’elecció de llengua i la separació dels alumnes, de forma que la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC), estableix que els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual (art. 11.3), i preveu un sistema de suport lingüístic als alumnes que ho requereixin, als efectes de facilitar-los la integració en el moment d’incorporar-se al sistema (art. 11.4). El segon pilar és l’objectiu que tot l’alumnat sigui competent en les llengües oficials (català, castellà i aranès en el seu cas) al final de l’etapa educativa obligatòria. Això fou validat pel Tribunal Constitucional (TC) en la STC 337/1994, de 23 de desembre, que va admetre que el català no només és llengua vehicular de l’ensenyament, sinó també el “centre de gravetat” del sistema.
Tipo de documento
Informe
Versión del documento
Versión publicada
Lengua
Catalán
Materias (CDU)
37 - Educación. Enseñanza. Formación. Tiempo libre
Palabras clave
Materias (LEMAC)
Extensión
32 p.
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
- 2022 [2]
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/