Entre la legalitat republicana i l’ordre revolucionari. El fons de la Comissió Jurídica Assessora i la regulació de l’avortament més avançada de l’època

Abstract

Aquest article comença per apuntar els orígens i les funcions de la Comissió Jurídica Assessora durant l’època republicana per a centrar-se posteriorment en les tasques que va dur a terme la seva successora, la Comissió Tècnica Assessora, com a òrgan del qual va servir-se el Govern de la Generalitat, a partir de 1937, per a avaluar la tasca legislativa de l’anterior període revolucionari, durant el qual la Generalitat havia legislat per decret sobre qüestions de dret civil i penal, i perquè proposés les modificacions necessàries per a tornar a imposar la legalitat republicana continguda en l’Estatut i la Constitució. De tots els informes i dictàmens elaborats per la Comissió Tècnica Assessora a partir de 1937, l’autor se centra en l’anàlisi de l’expedient sobre el Decret de la Generalitat de 25 de desembre de 1936 pel qual és regulada la interrupció artificial de l’embaràs. Després de fer un recorregut per les legislacions de l’època en matèria d’avortament en d’altres països i per la situació de la política sanitària a Catalunya, l’autor es refereix a les pressions del Govern de la República perquè la Generalitat revisés la legislació promulgada durant el període revolucionari i, més concretament, als intents del Govern republicà i d’altres sectors de suprimir l’avortament legal sota l’acusació que el Decret esmentat ultrapassava les competències de la Generalitat i envaïa les del Govern de la República. És en aquest context, per tant, en el qual la Comissió Tècnica Assessora va rebre l’ordre d’elaborar un dictamen sobre la necessitat de revisar, abolir o mantenir el Decret de 25 de desembre de 1936. Pel que fa al dictamen en qüestió, la ponència va ser redactada per Enric Daltabuit i Pelayo, per a qui el Decret era contrari a la Constitució perquè regulava una matèria penal sobre la qual la Generalitat no tenia competència, però matisava que hi havia casos en què l’avortament artificial era lícit, i proposava que el Govern català instés el Govern de la República a modificar la legislació penal en el sentit de permetre l’avortament en determinats supòsits. D’altra banda, el dictamen final va ser signat per Josep Andreu i Abelló, qui coincidia amb la ponència en el fet que, des d’un punt de vista estrictament constitucional, calia proposar la derogació pura i simple del Decret, però no entrava a valorar la problemàtica sobre la interrupció de l’embaràs, i proposava al Govern de la Generalitat que promulgués un decret de derogació del Decret de 25 de desembre de 1936.