Experimentación normativa y organización territorial del Estado

Abstract

La reforma de la Constitució francesa de l’any 2003 va introduir, entre altres canvis, el reconeixement exprés de l’experimentació com a tècnica que contribueix a potenciar els elements descentralitzadors en el seu model d’organització territorial. Amb ella es permet que no només l’ens competent per a dictar una norma, sinó també aquell sobre el qual repercutirà la seva aprovació, pugui predeterminar-ne el contingut futur, testant-lo en la pràctica de manera provisional i fent-ne dependre la seva implantació de la valoració que mereixin els resultats obtinguts. Les conseqüències que una fórmula d’aquestes característiques poguessin tenir sobrepassa l’àmbit de l’eficàcia, ja que estem davant d’un procediment integrador que reforça el principi democràtic. Pot tenir aquesta experimentació alguna utilitat en el nostre Estat autonòmic, en concret, en un assumpte tan polèmic com les relacions bases-desenvolupament? Durant aquests anys l'Estat ha fet una lectura expansiva de la legislació bàsica, la qual ha reduït considerablement l'espai del desenvolupament. Davant d'aquests excessos, la reacció autonòmica no només ha estat jurisdiccional, també ha intentat altres fórmules de dubtosa constitucionalitat com el blindatge estatutari de les seves competències de desenvolupament. Mentre l'Estat no redefineixi la normativa bàsica com a normes de principis, l'experimentació pot servir perquè les comunitats autònomes col·laborin amb l'Estat en la determinació de les seves respectives competències, sense que el repartiment competencial que efectua la Constitució es vegi distorsionat.