La llengua al nou Estatut d’Autonomia de Catalunya

Abstract

L'article té per objecte l'anàlisi del règim lingüístic al nou Estatut d'autonomia de Catalunya. Després de realitzar una reflexió preliminar sobre el paper de la regulació d'aquest règim en la norma estatutària, s'atura en els debats mantinguts en aquesta matèria durant el procés estatutari per entrar, a continuació, a examinar la seva concreta regulació. En primer lloc, en allò que es refereix al deure de coneixement del català i al caràcter d'aquest deure; en segon lloc, a la consolidació de la posició jurídica de l'aranès; a continuació analitza les formes de participació de l'Estat i de la Generalitat en la projecció exterior de la llengua catalana en l'àmbit europeu i internacional, i en la relació amb els territoris amb vincles lingüístics amb Catalunya; en quart i últim lloc, s'ocupa del reconeixement d'un catàleg de drets lingüístics en diferents àmbits públics (administracions públiques, i en especial l'àmbit de la justícia) i privats (empreses). S'encara, així, l'anàlisi completa de les aportacions del nou Estatut al règim lingüístic.