Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menores
Tipus de document
Article
Versió del document
Versió publicada
Resum
En l'actualitat, les institucions jurídiques de protecció pública dels menors estan regulades en normes dictades a l'empara del títol competencial legislació civil. En aquest treball s'exposen les raons per les quals això ha estat així. El legislador català va seguir el camí que, poc abans, havia traçat el legislador estatal; de fet, el legislador estatal a través d'aquesta via buscava, i en bona part ho va aconseguir, unificar, uniformar i incorporar la regulació d'aquesta matèria al denominat Dret comú. Aquest procés de "civilització" d'una activitat de naturalesa administrativa ha plantejat distorsions, des d'una certa disminució de les garanties dels ciutadans davant l'Administració fins una inseguretat jurídica notable. Per això seria procedent desfer el camí recorregut i tornar a “administrativitzar” l'actuació de les administracions en matèria de protecció de menors. És el moment oportú de fer-ho. Ara és en marxa a Catalunya un procés de reforma de la legislació en matèria de protecció pública els menors. Per una banda, en el marc del Departament de Justícia, s'elabora l'avantprojecte de llei pel qual s'aprovarà el llibre segon del Codi civil de Catalunya, en què es regula la protecció dels menors. Paral·lelament, en el Departament d'Acció Social i Ciutadania s'ha iniciat el procés per dictar una nova Llei reguladora de la infància i l'adolescència. En aquests textos legals es regularan, doncs, les institucions públiques i privades de protecció dels menors i se n'establirà el règim jurídic. Al Codi civil haurien de quedar regulades les institucions juridicoprivades de protecció dels menors, a l'empara del títol competencial legislació civil (art. 129 EAC). En canvi, les institucions juridicopúbliques de protecció dels menors haurien de regular-se en normes administratives, a l'empara del títol competencial serveis socials i protecció pública de menors (art. 166 EAC). Això no obstant, en la mesura que les institucions privades i públiques de protecció de menors s'interrelacionen, una i altra normatives hauran de complementar-se. Res a dir que una llei civil contingui normes administratives; aquest no és el problema. La qüestió és establir amb claredat el règim jurídic de les institucions juridicopúbliques de protecció de menors. L'actuació de l'Administració en matèria de protecció pública de menors ha de quedar sotmesa al Dret administratiu, en la mesura que l'Administració actuï com a poder públic, és a dir, en exercici de les prerrogatives que l'ordenament li reconeix per satisfer interessos públics, com ara la protecció de la infància.Autor/a
Llengua
Castellà
Publicat per
Generalitat de Catalunya. Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Institut d'Estudis Autonòmics
Data de publicació
2007-10Extensió
33 p.
Col·lecció
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals; 5
Matèries (LEMAC)
Paraules clau
Citació recomanada
Aquesta citació s'ha generat automàticament.
Documents per descarregar
156.5Kb
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
Drets
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Ítems relacionats
Mostrant ítems relacionats per Títol i Matèria.
-
Las relaciones entre la Unión Europea y las comunidades autónomas en los nuevos estatutos
Ordóñez Solís, David (2007-04)Tres dècades després d’iniciar-se a Espanya el procés de descentralització territorial i acomplertes ja dues dècades d’integració en les comunitats europees, les reformes dels estatuts d’autonomia que ... -
La incidencia de la STC 31/2010 en la formulación estatutaria de las relaciones entre la Generalitat de Cataluña y el Estado
Balaguer Callejón, Francisco (2011-03)L’article analitza la incidència de la STC 31/2010 en la formulació estatutària de les relacions entre la Generalitat i l’Estat, i intenta aportar un plantejament equilibrat que, sense negar les ... -
De nou sobre la distribució de competències en matèria d’energies renovables: aspectes generals i àmbits problemàtics
Martín i Alonso, Gerard (2010-10)L’estudi analitza la distribució de competències en matèria d’energies renovables entre l’Estat i les comunitats autònomes, prestant especial atenció a les novetats que incorporen els Estatuts d’Autonomia ...





