Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menores

Abstract

En l'actualitat, les institucions jurídiques de protecció pública dels menors estan regulades en normes dictades a l'empara del títol competencial legislació civil. En aquest treball s'exposen les raons per les quals això ha estat així. El legislador català va seguir el camí que, poc abans, havia traçat el legislador estatal; de fet, el legislador estatal a través d'aquesta via buscava, i en bona part ho va aconseguir, unificar, uniformar i incorporar la regulació d'aquesta matèria al denominat Dret comú. Aquest procés de "civilització" d'una activitat de naturalesa administrativa ha plantejat distorsions, des d'una certa disminució de les garanties dels ciutadans davant l'Administració fins una inseguretat jurídica notable. Per això seria procedent desfer el camí recorregut i tornar a “administrativitzar” l'actuació de les administracions en matèria de protecció de menors. És el moment oportú de fer-ho. Ara és en marxa a Catalunya un procés de reforma de la legislació en matèria de protecció pública els menors. Per una banda, en el marc del Departament de Justícia, s'elabora l'avantprojecte de llei pel qual s'aprovarà el llibre segon del Codi civil de Catalunya, en què es regula la protecció dels menors. Paral·lelament, en el Departament d'Acció Social i Ciutadania s'ha iniciat el procés per dictar una nova Llei reguladora de la infància i l'adolescència. En aquests textos legals es regularan, doncs, les institucions públiques i privades de protecció dels menors i se n'establirà el règim jurídic. Al Codi civil haurien de quedar regulades les institucions juridicoprivades de protecció dels menors, a l'empara del títol competencial legislació civil (art. 129 EAC). En canvi, les institucions juridicopúbliques de protecció dels menors haurien de regular-se en normes administratives, a l'empara del títol competencial serveis socials i protecció pública de menors (art. 166 EAC). Això no obstant, en la mesura que les institucions privades i públiques de protecció de menors s'interrelacionen, una i altra normatives hauran de complementar-se. Res a dir que una llei civil contingui normes administratives; aquest no és el problema. La qüestió és establir amb claredat el règim jurídic de les institucions juridicopúbliques de protecció de menors. L'actuació de l'Administració en matèria de protecció pública de menors ha de quedar sotmesa al Dret administratiu, en la mesura que l'Administració actuï com a poder públic, és a dir, en exercici de les prerrogatives que l'ordenament li reconeix per satisfer interessos públics, com ara la protecció de la infància.