La ley catalana de servicios sociales: ¿nuevos derechos de ciudadanía en el Estado autonómico?

Abstract

La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, estableix el nou marc dels serveis socials a Catalunya i tendeix a una universalització del sistema amb la pretensió de superar una visió merament assistencialista. S’ha aprovat dintre dels nous paràmetres estatutaris, els quals determinen clarament l’existència dels drets relatius als serveis socials i s’acompanyen d’una sèrie de principis rectors. Si bé la naturalesa i l’abast d’aquests drets estatutaris han estat desdibuixats per la jurisprudència constitucional, l’Estatut vincula en aspectes com el mandat de gratuïtat dels serveis que el legislador declara com a bàsics, la qual cosa qüestiona la fórmula del copagament. En aquest article s’analitzen, a més a més, els principis i el contingut del nou sistema de serveis socials, els drets prestacionals dels ciutadans dintre d’aquest i, finalment, els nivells que estructuren els serveis socials. Pel que fa a l’àmbit subjectiu, s’analitza l’articulació dels requisits amb la legislació estatal de dependència i amb la jurisprudència del TJCEE sobre la lliure circulació de persones. Sobre el contingut i l’efectivitat dels drets, es tracta d’una progressiva configuració en què hi ha tres nivells diferents de concreció que cal articular: l’estatutari, el legislatiu i el reglamentari.