Redes de alerta alimentaria y su articulación en la estructura territorial del Estado

Abstract

Des de fa dècades els efectes perversos del progrés tecnològic aplicat als aliments està imposant l’aproximació de reglamentacions i procediments, i la cerca de mecanismes eficaços per combatre’ls. Les xarxes o sistemes d’alerta i vigilància constitueixen una de les més potents eines en mans de les administracions amb aquest propòsit, atès que contribueixen a la gestió de la informació, peça clau en la matèria. Les funcions de control que duen a terme els subjectes públics i privats dins del sistema d’anàlisi de riscos alimentaris i els seus resultats determinen la conveniència d’activar les xarxes d’alerta, la finalitat, funcionament i deficiències de les quals són comunes amb independència de si el seu àmbit d’actuació és nacional, comunitari o internacional.