¿Hacia la europeización de los parlamentos autonómicos? Reflexiones al hilo del mecanismo de alerta temprana

Abstract

Els parlaments regionals han estat tradicionalment absents dels processos decisoris europeus, i han quedat relegats al terreny de la invisibilitat institucional en aquest nivell. Respecte d’això, la introducció pel Tractat de Lisboa del control preventiu del principi de subsidiarietat a través del mecanisme d’alerta anticipada, obrint la possibilitat que les assemblees de les regions amb competències legislatives concorrin juntament amb els parlaments nacionals en el seu desenvolupament, es configura com una via participativa dotada d’una innegable potencialitat europeïtzadora per aquestes assemblees. No obstant això, la configuració del marc normatiu actualment vigent en l’ordenament estatal espanyol, que relega les instàncies parlamentàries autonòmiques a l’exercici d’una funció merament consultiva i testimonial, es perfila com una important rèmora en l’incipient procés d’europeïtzació que aquelles experimenten. Més enllà dels ajustos necessaris (normatius i sistèmics) que caldria escometre tant en el nivell central com en l’autonòmic, la realitat operativa del sistema espanyol permet extreure línies d’actuació i iniciatives que denoten l’existència d’una creixent voluntat participativa per part dels parlaments autonòmics en el control de la subsidiarietat.