Estabilidad presupuestaria y comunidades autónomas

Abstract

El treball que ens ocupa tracta sobre el principi d’estabilitat pressupostaria i les comunitats autònomes. S’examina la reforma de l’article 135 de la Constitució i la Llei orgànica 2/2012, de 17 d’abril, d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera. Mitjançant aquesta normativa, l’Estat ha assumit el paper d’ens obligat respecte de les obligacions que es deriven del principi d’estabilitat pressupostaria, però també la funció de garantir el compliment d’aquestes obligacions per part de les comunitats autònomes i les entitats locals. El resultat ha estat no només una reducció del marge de les comunitats autònomes per adoptar una política pressupostaria pròpia en el marc de la seva autonomia financera, sinó també un condicionament de les seves decisions sobre les matèries concretes de la seva competència. Es pot afirmar, per tant, que la cessió de sobirania de l’Estat a la Unió Europea en matèria de política econòmica es transforma, en l’àmbit intern, en un límit afegit a l’autogovern de les comunitats autònomes. Això ha comportat, a la pràctica, una “mutació” del contingut de l’autonomia financera i, més en general, una “mutació” dels estatuts d’autonomia, en especial dels de nova generació.