¿La diplomacia cultural, una política de Estado? Articulación y descoordinación intergubernamental en la acción cultural exterior del Estado español

Abstract

La diplomàcia cultural sol ser definida com una política d'intercanvis i relacions artístics i intel·lectuals desenvolupada entre Estats-nació. La proliferació, sobretot durant els últims trenta anys, de diverses estructures de política cultural exterior de tipus subnacional a tot el món, s'explica arran de la reestructuració de l'Estat postfordista, a l'aparició de nous actors i al desenvolupament de múltiples esquemes de governança multinivell. Tanmateix, la ruptura del monopoli de l'esmentada acció exterior pels governs centrals suposa un desafiament per al desenvolupament de nous sistemes de representació externa dels Estats. En el cas d'Espanya, la profunda descentralització de l'administració pública produïda des de la transició democràtica va permetre la gradual aparició de les paradiplomàcies culturals autonòmiques. Aquest treball analitza el desenvolupament de l'Administració General de l'Estat i de la Comunitat Autònoma de Catalunya i persegueix respondre a com es configura l'actuació cultural exterior de l'Estat de les Autonomies. En aquest sentit, planteja la inexistència d'un sistema federal de diplomàcia cultural i sí, en canvi, una competència intergovernamental en la qual s'oposen processos de nation building i en el que es disputa el monopoli o la legitimitat de projectar la cultura a l'exterior.